RESUM PEL·LÍCULA “On paren els teus vint anys?”

Aquest reportatge ens explica les vivències de 7 persones amb itineraris i futurs molt diferents que ens porten a veure diferents situacions, pensaments i maneres de viure.

Mayte

La Mayte és una cantadora de flamenc que ha actuat en diversos pubs, locals, etc. i que també ensenya a cantar a grups de persones interessades en aquest tipus de cant i de música. Ella ens transmet que és una feina que li agrada molt tot i que no ha exercit cap estudi especialitzat per arribar fins aquí i que ha anat aprenent des de petita, escoltant cançons i analitzant les seves lletres, la estructura, manera de cantar, etc. Una de les raons per que li agrada cantar és perquè és una manera d’expressar-se i tenir present la seva infantesa ja que com hem pogut veure en el reportatge, ella diu que no podria viure en un lloc on no hi hagués mar ja que és un element que ha estat present durant tota la seva vida i que forma part de la seva essència.

Augustí

L’Augustí és carnisser, cuiner i toca en un grup de música. En un principi, ell volia assistir a l’escola agrària per formar la seva pròpia granja però la seva mare li deia que fos cuiner. Va presentar a l’ajuntament el seu projecte per construir una granja però aquest va ser denegat perquè estaven construint uns chalets que finalment van quedar inacabats. Encara que l’Augustí no ha pogut complir el seu somni de tenir el seu ramat d’ovelles i fer formatges, encara té l’esperança de que algun dia, pot ser, es fa realitat. De moment, ell es feliç treballant en el seu poble, sense ganes de sortir al món exterior i amb el seu grup, que toquen un tipus de música poc conegut, el qual ensenyen a la gent per que el coneguin.

Lidia

La Lidia, ens explica que considera que de jove va ser una desgraciada ja que amb només 16 anys ja es va casar i va tenir el seu primer fill. Al ser una dona casada, va començar a responsabilitzar-se de les feines de casa i va exercir el paper d’ama de casa. No li agradava gens passar-se el dia netejant, encarregant-se dels fills, etc. Li era molt difícil compaginar el seu temps lliure amb la feina i va contractar una cangur pels seus fills ja que no tenia temps per a res i s’havia quedat sola amb dos nens al seu càrrec. Finalment, se’n va adonar que si no estudiava, no arribaria enlloc, així que va anar a estudiar dret i va esdevenir advocada. Des d’aleshores la seva vida va canviar cap a millor i ara també és líder de tertúlies feministes ja que es una cosa que ella defensa molt per les experiències que ha viscut al llarg de la seva vida.

Miquel

En Miquel, des de ben jovenet que treballava com a dibuixant i encara que no havia estudiat per aconseguir cap títol o carrera, guanyava molts de diners ja que en aquella època els dibuixos es van popularitzar i anar expandint per arreu del món. Els anys van passar i en Miquel es va quedar sense diners, va perdre el pis i es va quedar al carrer. Va passar de ser un dibuixant adinerat a ser un indigent durant 15 anys. Diu, que van ser els pitjors anys de la seva vida i ens explica la seva experiència durant aquest període de temps perquè puguem empatitzar amb tota la gent que està en aquesta situació actualment. Finalment ens explica com va sortir d’aquest forat gràcies a la Fundació Arrels que li va proporcionar un petit pis on poder viure-hi i on va començar a dibuixar de nou. Ara mateix, és il·lustrador, fa xerrades a diverses universitats per compartir la seva mala experiència de viure al carrer i ha exposat els seus dibuixos en diverses exposicions.

René

En René, treballa de viticultor en una empresa familiar. En un principi, el seu pare volia que fes uns estudis tecnològics però ell no tenia ganes d’estudiar com tothom, volia viure fora del sistema, ser lliure, tenia la il·lusió de ser viticultor com els seus avantpassats, d’arrelar-se a la família. A part, ja que a ell li agrada molt viatjar, és va comprar una caravana per poder anar a promocionar i vendre els seus vins per diferents llocs ja que és difícil obtenir grans beneficis amb aquest tipus de feina i menys si no et dones a conèixer per diverses zones.

Pilar

La Pilar, és una estudiant embarassada molt emprenedora, que no te por al seu futur, és ,molt emprenedora i vol aprofitar la seva vida al màxim. Estudia biologia a la Universitat de Barcelona però té ganes de treballar ja que des de que va fer una estada per treballar a l’estranger, el tornar a la realitat se li ha fet com tornar a fer un pas enrere. Ens diu que, a fora del país, hi ha més oportunitats de treball que aquí, encara que tot està tan complicat avui en dia que sap que potser ha de deixar la ciència. També ens explica que ja que li agrada viatjar per diferents parts del món, aprofita per ajudar a la gent pobre, inclús als indigents que hi ha per Barcelona. Pensa que és un bon acte per aportar una trosset de felicitat a la gent que ho necessita i ajudar a formar-se com a persona i a superar-se a si mateixa.

Jordi

En Jordi, des del començament havia tingut clar que volia una feina vinculada al mar, com la resta de la seva família així que el van agafar a Mallorca per comandar un vaixell per a turistes. Ell no volia deixar la seva terra però, la seva dona i la seva família el van animar per que ho provés. Al cap de poc temps, va tornar cap a casa ja que no li agradava tenir que passejar als turistes en vaixell sinó que volia exercir de pescador junt amb els seus germans. A partir d’allà, ell va tenir dos fills, els quals al principi eren molta responsabilitat per a ell, però a la que van anar creixent, és va donar compte de que li aportaven una gran alegria i felicitat quan arribava a casa desprès d’un llarg dia de treball ja que la vida d’un pescador no és tan fàcil com sembla perquè els guanys econòmics depenen de diferents factors, cosa que fa que sigui una feina molt dedicada i constant. Finalment podem veure que és un home feliç i que ha aconseguit formar la seva família, tenir la seva feina i desenvolupar la seva vida.

Crec que aquest reportatge és útil per poder identificar-nos en alguns aspectes, veure’ns relaxats en algun d’aquests personatges i que podem veure que hi ha diverses maneres d’aconseguir la felicitat en la nostra vida i que cadascú li dona el seu propi significat.