RESUM XERRADA “La feina de buscar feina”

La xerrada ha sigut dirigida per la directora del centre, Fina Soler, que ha començat explicant-nos la importància del treball ja que és fonamental per poder mantenir-nos ( menjar, vestir-nos...) Gràcies al treball, obtenim una renda, la qual ha de ser continua per poder guanyar la nostra autonomia. També és important que la feina que exerceixes sigui satisfactòria per a un mateix, estigui ben considerada pels demès i ens faci sentir realitzats ja que formarà part del nostre dia a dia.

Per treballar, necessites tenir un perfil amb unes característiques atractives de cara al món laboral, ser competent, tenir una bona formació i, seguir formant-te de forma individual al llarg de la teva vida ja que els coneixements canvien cada vegada més ràpid i ens hem d’anar actualitzant.

El mercat laboral consta de dos components: la oferta (empreses/entitats) i la demanda (treballadors parcials) Dins de l’oferta, ens trobem que hi ha de dos tipus i que cada una té unes característiques i un procés d’accés diferents: si és a través d’una entitat pública, la renta surt dels diners dels ciutadans, l’oferta ha de ser equitativa i competent i, finalment, el procés per accedir a un lloc de treball es fa a partir d’una oposició. En canvi, si és a través d’una entitat privada, la renta surt dels diners de la pròpia empresa i no es realitza el procés d’oposició, només s’hi pot accedir a través de relacions personals, plataformes digitals, borses de treball, institucions formals o estades a l’empresa.

És molt important vigilar molt amb el que pengem a les xarxes socials ja que tot el que compartim a Internet queda enregistrat en el nostre “personal broading” i moltes empreses en poden treure impressions equivocades.

L’interès per part de les empreses que busquen a algú per treballar, és trobar al millor candidat, el que s’adapti més bé a les condicions de l’oferta. Per part del demandant, és ser escollit en un lloc que li agradi i en el qual pugui ser competent amb el tipus de funció que ha d’exercir.

Les eines de presentació per accedir a un lloc de treball són: la carta de presentació i el currículum vitae. Per fer la carta de presentació, has d’haver-te informat prèviament del funcionament de l’empresa perquè vegin que tens interès per entrar a treballar-hi i després, amb el currículum vitae, has de donar una visió el més real possible de qui ets i del que pots aportar a l’empresa. Requereix: una foto on s’hi vegi reflexada la teva actitud, un llistat amb les diferents formacions que tens (de la més elevada a la més baixa i amb la data de titulació), el teu coneixement i nivell de llengües, experiències laborals, una petita descripció de com ets i, encara que no és obligatori, és recomanable afegir l’edat per acabar de guiar a la persona que hagi de valorar el teu currículum.

El procés de selecció consta de tres punts: primer hi ha una presentació i unes proves psicotècniques per comparar-te amb el que hi apareix al teu currículum. Desprès, es realitza una entrevista personal que serveix per conèixer a fons als candidats escollits ( analitzen el teu aspecte, actitud, personalitat...) i, finalment, es el moment de decidir a qui li donen el contracte, encara que el candidat escollit haurà de realitzar uns quants mesos de prova per veure com evoluciona treballant a dins de l’empresa.

En conclusió, penso que aquesta xerrada és molt útil per endinsar-nos en el funcionament del món laboral al qual ens enfrontem d’ara en endavant i personalment, m’ha ajudat molt per saber amb quina actitud haig d’anar a buscar la meva veritable autonomia i el meu futur.

PRESUPOST DEL MEU ITINERARI

De gran, m’agradaria ser infermera, però prefereixo fer-ho a través de cicles ja que no em veig amb cor de fer el batxillerat científic i, encara que per fer carrera haig d’estar-me més anys estudiant, penso que val la pena i em surt més a compte ja que amb només dos anys ja tindria el graduat d’auxiliar i podria començar a treballar. En canvi, amb el batxillerat, d’aquí dos anys, encara no tindria cap titulació per començar a treballar en algun hospital o geriàtric, que és on m ‘agradaria treballar en un futur.

Per arribar al meu proposit, primer, aniria a fer un cicle de grau mitjà a l’IES Garrotxa (Olot) desprès, aniria a fer un cicle de grau superior a l’IES Flos i Calcat (Barcelona) i, finalment, aniria a l’ Universitat Autònoma de Barcelona (Terrassa).

A continuació, adjunto el pressupost aproximat de les despeses que em comportaria cursar els estudis en aquestes institucions a més a més de les despeses extra (menjar, pis, transport...)

CC FF Grau Mitjà CURES AUXILIARS D'INFERMERIA. IES La Garrotxa.
Matrícula primer curs	221,12 €
Matrícula segon curs	221,12 €
Material (llibre)	20 €
Transport	25,50€/mes
* Prova d'accés a grau superior (Curs Pont)			18,42 €
CC FF Grau Superior DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES. IES Flos i Calcat.
Matrícula primer curs	360 €
Matrícula segon curs	360 €
Material	45 €
Transport	26,40€/mes
Lloguer del pis	450€/mes
Llum	40€/mes
Aigua	10€/mes
Gas	30€/mes
Menjar	150 €/mes
Universitat Autònoma de Barcelona. Escola Universitària d'Infermeria i Teràpia Ocupacional (EUIT)
Matrícula primer curs	2.371,80 €
Matrícula segon curs	2.371,80 €
Matrícula tercer curs	2.371,80 €
Matrícula quart curs	2.371,80 €
Material	241,43 €
Transport	0 €
Lloguer del pis	500€/mes
Llum	40€/mes
Aigua	10€/mes
Gas	30€/mes
Menjar	150 €/mes

RESUM XERRADA ALUMNES: ESTUDIS POSTOBLIGATORIS

Avui, han vingut a la sala d’actes 5 alumnes que estan cursant o bé cicles o bé batxillerat per tal d’explicar-nos una mica la seva experiència com a estudiants des de que van acabar 4t d’ESO.

En David, està estudiant un cicle d’informàtica des de fa tres mesos ja que al principi va començar fent el batxillerat científic i durant el 1r trimestre se’n va adonar  que no es trobava a gust amb la física i les mates i va decidir canviar per anar a fer el cicle d’informàtica. Des de la seva experiència, ens diu que no hem de tenir por a canviar d’opinió, que sempre és pot rectificar i que ens hem de tenir en compte a nosaltres mateixos, pensar en el nostre futur i no en el que ens puguin dir els demès. També, ens ha explicat que ell a 4t no sabia ben bé a que es volia dedicar i que, quan va fer el treball de recerca, pensava que no servia de res cosa que ara pensa que és una gran ajuda per encaminar-nos cap al nostre futur. Finalment ens ha dit que desprès del grau mitjà, vol anar a fer el grau superior i que no se’n penedeix d’haver canviat el batxillerat per el cicle d’informàtica.

La Carla i l’Elena, estan cursant 2n de batxillerat; una està fent l’humanístic i l’altre el científic. La Carla, ens explica que des de 4t d’ESO, ja tenia clar que volia fer el batxillerat humanístic perquè el seu fort eren les lletres i que en un principi anava a fer la carrera de dret però que finalment s’ha decantat pel periodisme. L’Elena, en canvi, diu que a 4t, encara no tenia clar si fer el batxillerat humanístic o el científic, però que finalment es va decantar pel científic ja que les carreres que li agradaven pertanyien al científic. Les dues ens diuen que 4t va ser un curs en el que s’havia de gaudir dels amics i passar-ho bé ja que l’any següent tothom triaria el seu propi itinerari i potser ja no assistirien a les mateixes classes ni als mateixos instituts.

A batxillerat, també es fa un treball de recerca, cosa que als cicles no, però que aquest es fa durant l’estiu i que comporta molta dedicació i esforç així que el millor que pots fer és triar un tema que t’agradi. Finalment, ens han explicat que el treball de recerca de 4t els hi va ajudar molt per triar el seu camí i que ja tenen decidit el que volen estudiar l’any que ve: la Carla vol fer periodisme i humanitats, i l’Elena vol fer farmàcia i dietètica.

La Clàudia i l’Ivon, estan cursant el 2n grau del cicle de gestió administrativa. La Clàudia, ens explica que des de 4t d’ESO, ja tenia clar que volia fer cicles i no batxillerat. En un principi, volia fer perruqueria o educació infantil però finalment, abans d’acabar la secundària, es va decantar pel cicle de gestió administrativa. L’Ivon, en canvi, diu que a 4t, encara no tenia clar si fer el batxillerat o cicles i que finalment, després d’investigar per diferents webs d’Internet, es va decantar pel mateix cicle que la Clàudia. Les dues estan molt satisfetes d’haver triat aquest cicle i diuen que per cursar un cicle, no vol dir que siguis més tonto que algú que està cursant batxillerat ja que has d’estudiar i treballar igualment, que et serveix molt com a experiència laboral ja que no només fas teoria, sinó que també és molt pràctic i que si estàs atent, treballes bé a classe i a més, és un cicle que t’agrada, te’n pots ensortir molt bé. Finalment ens han dit el que pensen fer quan acabin el cicle de grau mitjà: la Clàudia encara no sap quin grau superior vol fer encara que té clar que estarà relacionat amb el cicle que està cursant ara i l’Ivon, vol fer el cicle de grau superior d’administració i finances.

En conclusió, per cursar batxillerat t’ha d’agradar estudiar, ser organitzat, constant, tenir uns bons hàbits d’estudi, aprendre a ser més independent,intentar no estressar-te, portar les matèries al dia, aprofitar les classes, estar molt atent i si no s’entén algun concepte, consultar-ho amb el professor. Sobretot, no t’has de tancar amb els estudis, has de saber organitzar bé el teu temps per poder sortir amb els amics i tenir un temps lliure per fer les coses que t’agraden.

Els cicles són de ritme més calmat, les classes són més pràctiques, estan pensats per treballar a classe i no tant a casa i, t’ajuda a tenir més experiència en el món laboral.

Desprès d’aquesta xerrada, tinc molt clar que fer cicles no és una mala opció i que no m’haig de sentir inferior per no cursar el batxillerat ja que hi puc treure molt de profit als cicles que vull cursar i cada vegada vaig amb més ganes de començar una nova etapa per a la meva vida que m’encaminarà cap a un futur no tan llunyà.

VISITA A L’HOSPITAL D’OLOT

Avui, hem anat a visitar l’hospital d’Olot i ens ha atès la infermera Roser Caparrós que ha començat la visita ensenyant-nos un vídeo per poder conèixer com és l’estructura de l’hospital ja que consta de 27.000 metres quadrats i no ens donaria temps de veure’l en tota la seva extensió.

Aquest hospital és va inaugurar l’any passat, al 2005 és va iniciar el projecte per construir-lo i finalment ha acabat sent un èxit. Consta de 4 plantes, també anomenades unitats, on hi ha diferents tipus de sectors. Té una zona de consultes externes amb 34 consultoris, més de 100 llits en disposició, 3 quiròfans dels quals ¼ són de reserva, una sala d’urgències amb 20 boxs individuals, 3 sales per realitzar parts naturals amb la disposició de banyeres per a la dilatació, un hospital de dia, servei d’hospitalització a domicili, una zona de radiologia que consta d’un TAC d’última generació, una sala de rehabilitació i, en un futur, tenen la intenció d’incorporar una unitat de diàlisis ja que només tenen en actiu el 80% de les seves instal·lacions i reserven l’altre 20% per no tenir que fer ampliacions. A més a més, ofereixen servei de bugaderia, cafeteria, cuina, atenció al ciutadà i consta de laboratoris, consultes externes, informàtics, una sala d’actes, un espai multi confessional i tot, està construït de manera amplia, còmode i innovadora.

En acabar el vídeo, la Rosa ens ha explicat que per treballar en el món sanitari t’ha d’agradar la teva vocació, ja que com a totes les feines, comporta certes dificultats. Ens ha posat varis exemples del que és treballar en un hospital perquè ens donem compte de l’ importància de ser empàtic amb els pacients i les famílies, de que moltes vegades has de prendre decisions o viure situacions molt desagradables i de que t’ha d’agradar treballar amb els pacients i voler-los ajudar.

Finalment, per acabar la visita, ens ha explicat com estan distribuïdes les quatre unitats de l’hospital començant per la quarta on hi ha la zona de traumatologia, pediatria, sala de parts i ginecologia. La tercera unitat consta de la zona de cirurgia, neurologia i medicina interna. La segona és on hi ha les habitacions per als pacients que surten de traumatologia, els pacients terminals, els pacients de llarga estada i rehabilitació i, a la primera unitat, és on es troben les consultes externes, recepció, la sala d’actes, direcció i la cafeteria.

Sincerament, m’ha decepcionat molt no haver pogut donar una volta per visitar les diferents zones de l’hospital ja que tenia la il·lusió de que també ens farien una visita guiada perquè tinc amigues que ara fan batxillerat i que m’havien dit que els hi havia agradat molt passejar pels passadissos i veure les diferents sales, però a nosaltres, només ens han portat a una sala per fer-nos la xerrada i prou. Espero que a qui li toqui visitar l’hospital  l’any que ve, no s’emporti la mateixa decepció que jo. 

RESUM PEL·LÍCULA “On paren els teus vint anys?”

Aquest reportatge ens explica les vivències de 7 persones amb itineraris i futurs molt diferents que ens porten a veure diferents situacions, pensaments i maneres de viure.

Mayte

La Mayte és una cantadora de flamenc que ha actuat en diversos pubs, locals, etc. i que també ensenya a cantar a grups de persones interessades en aquest tipus de cant i de música. Ella ens transmet que és una feina que li agrada molt tot i que no ha exercit cap estudi especialitzat per arribar fins aquí i que ha anat aprenent des de petita, escoltant cançons i analitzant les seves lletres, la estructura, manera de cantar, etc. Una de les raons per que li agrada cantar és perquè és una manera d’expressar-se i tenir present la seva infantesa ja que com hem pogut veure en el reportatge, ella diu que no podria viure en un lloc on no hi hagués mar ja que és un element que ha estat present durant tota la seva vida i que forma part de la seva essència.

Augustí

L’Augustí és carnisser, cuiner i toca en un grup de música. En un principi, ell volia assistir a l’escola agrària per formar la seva pròpia granja però la seva mare li deia que fos cuiner. Va presentar a l’ajuntament el seu projecte per construir una granja però aquest va ser denegat perquè estaven construint uns chalets que finalment van quedar inacabats. Encara que l’Augustí no ha pogut complir el seu somni de tenir el seu ramat d’ovelles i fer formatges, encara té l’esperança de que algun dia, pot ser, es fa realitat. De moment, ell es feliç treballant en el seu poble, sense ganes de sortir al món exterior i amb el seu grup, que toquen un tipus de música poc conegut, el qual ensenyen a la gent per que el coneguin.

Lidia

La Lidia, ens explica que considera que de jove va ser una desgraciada ja que amb només 16 anys ja es va casar i va tenir el seu primer fill. Al ser una dona casada, va començar a responsabilitzar-se de les feines de casa i va exercir el paper d’ama de casa. No li agradava gens passar-se el dia netejant, encarregant-se dels fills, etc. Li era molt difícil compaginar el seu temps lliure amb la feina i va contractar una cangur pels seus fills ja que no tenia temps per a res i s’havia quedat sola amb dos nens al seu càrrec. Finalment, se’n va adonar que si no estudiava, no arribaria enlloc, així que va anar a estudiar dret i va esdevenir advocada. Des d’aleshores la seva vida va canviar cap a millor i ara també és líder de tertúlies feministes ja que es una cosa que ella defensa molt per les experiències que ha viscut al llarg de la seva vida.

Miquel

En Miquel, des de ben jovenet que treballava com a dibuixant i encara que no havia estudiat per aconseguir cap títol o carrera, guanyava molts de diners ja que en aquella època els dibuixos es van popularitzar i anar expandint per arreu del món. Els anys van passar i en Miquel es va quedar sense diners, va perdre el pis i es va quedar al carrer. Va passar de ser un dibuixant adinerat a ser un indigent durant 15 anys. Diu, que van ser els pitjors anys de la seva vida i ens explica la seva experiència durant aquest període de temps perquè puguem empatitzar amb tota la gent que està en aquesta situació actualment. Finalment ens explica com va sortir d’aquest forat gràcies a la Fundació Arrels que li va proporcionar un petit pis on poder viure-hi i on va començar a dibuixar de nou. Ara mateix, és il·lustrador, fa xerrades a diverses universitats per compartir la seva mala experiència de viure al carrer i ha exposat els seus dibuixos en diverses exposicions.

René

En René, treballa de viticultor en una empresa familiar. En un principi, el seu pare volia que fes uns estudis tecnològics però ell no tenia ganes d’estudiar com tothom, volia viure fora del sistema, ser lliure, tenia la il·lusió de ser viticultor com els seus avantpassats, d’arrelar-se a la família. A part, ja que a ell li agrada molt viatjar, és va comprar una caravana per poder anar a promocionar i vendre els seus vins per diferents llocs ja que és difícil obtenir grans beneficis amb aquest tipus de feina i menys si no et dones a conèixer per diverses zones.

Pilar

La Pilar, és una estudiant embarassada molt emprenedora, que no te por al seu futur, és ,molt emprenedora i vol aprofitar la seva vida al màxim. Estudia biologia a la Universitat de Barcelona però té ganes de treballar ja que des de que va fer una estada per treballar a l’estranger, el tornar a la realitat se li ha fet com tornar a fer un pas enrere. Ens diu que, a fora del país, hi ha més oportunitats de treball que aquí, encara que tot està tan complicat avui en dia que sap que potser ha de deixar la ciència. També ens explica que ja que li agrada viatjar per diferents parts del món, aprofita per ajudar a la gent pobre, inclús als indigents que hi ha per Barcelona. Pensa que és un bon acte per aportar una trosset de felicitat a la gent que ho necessita i ajudar a formar-se com a persona i a superar-se a si mateixa.

Jordi

En Jordi, des del començament havia tingut clar que volia una feina vinculada al mar, com la resta de la seva família així que el van agafar a Mallorca per comandar un vaixell per a turistes. Ell no volia deixar la seva terra però, la seva dona i la seva família el van animar per que ho provés. Al cap de poc temps, va tornar cap a casa ja que no li agradava tenir que passejar als turistes en vaixell sinó que volia exercir de pescador junt amb els seus germans. A partir d’allà, ell va tenir dos fills, els quals al principi eren molta responsabilitat per a ell, però a la que van anar creixent, és va donar compte de que li aportaven una gran alegria i felicitat quan arribava a casa desprès d’un llarg dia de treball ja que la vida d’un pescador no és tan fàcil com sembla perquè els guanys econòmics depenen de diferents factors, cosa que fa que sigui una feina molt dedicada i constant. Finalment podem veure que és un home feliç i que ha aconseguit formar la seva família, tenir la seva feina i desenvolupar la seva vida.

Crec que aquest reportatge és útil per poder identificar-nos en alguns aspectes, veure’ns relaxats en algun d’aquests personatges i que podem veure que hi ha diverses maneres d’aconseguir la felicitat en la nostra vida i que cadascú li dona el seu propi significat.